Toponimia dab Benedèita
Per començar, en aqueth mes de seteme, tres datas e quate rendetz-vos dens las Lanas:
permèira de las Jornadas Europèas deu Patrimòni 2025, lo dissabte 20 de seteme, dens lo Baish Armanhac enqüèra (15h, glèisa de Sent Cric-Vilanava, puish a 19h dens la sala «Alambic» de Vilanava de Marsan;
lo dimenge 21 de seteme a Saubrigas (15h, sala de la Mamisèla), ua comuna a proximitat de Maremne e de Senhans, non luenh deu Baish Ador, país de petits tucs e sustot d’aiga (vath d’Ador, estanhs, lagüas e braus).
A cada còp, ua conferéncia de B. Boyrie-Fénié, doctora en geografia istorica, qui dempuèi quasiment cinc decennis, perseguís los sons estudis e publicacions toponimics. Hòrt illustradas dab diapositivas barrejadas e explicativas, aqueras quate conferéncias qu’estoren demandadas per municipalitats en ligason – aumensh tau Baish Armanhac – dab la federacion landesa deus larèirs ruraus.
Har conéisher e explicar los noms d’ua comuna, estossi modèsta, rurau, chic poblada, es tostemps util e interessant. Que pòt en efèit participar a la luta contre l’ignorància o a la pèrta de saber qui, au hiu deus ans, contunha a bèths caishaus d’arroganhar e d’apraubir la memòria collectiva. Mei que mei quan la populacion païsana tradicionau a desapareishut o es vaduda minoritària, se n’es pas completament remplaçada per gents vienudas d’un chic pertot, dab chic o briga de consciéncia deu nòste cabau lingüistic. D’autan mei que la toponimia deus nòstes parçans es occitana au 90% o mei.
Duas possibilitats alavetz: a) o las gents son completament indiferentas, barradas, enclotadas dens las lors uelhèiras; b) o encontran monde qui son curiós, qui vòlen compréner, qui pausan questions e –qui’i a tostemps un petit espèr– voleràn har un petit pas cap a la lenga nòsta. Au mensh per l’avalorar e benlèu la rénder vededèra sus panèus. Que pòt quitament desbocar (se los elegits e las associacions qui sovent los agulhonan, ic vòlen) sus panèus, brocaduras, noms de camins o de carrèiras o vidèos escrivuts en bona grafia. Òm pòt totjamei saunejar en saber que n’es pas jamei obligatòri d’esperar per enterpréner!
Après los estudis de Bordalat, Cornelhan (Ribèira Baisha), Lacqui, Lo Hrèisho, Montagut, Perquia, Poi de Sauç o Senta Fé, ua bèra partida deu parçan armanhaqués landés, qu’es la estudiada per Benedeita. La matèira es aquí; demòra de la har víver, popularizar, mediatizar… Causa d’arremarcar, los istorians, arqueològs en particular, ne se desinterèssan pas deus toponims pr’amor que revèlan a còps petits indicis utils tà trobar tralhas d’un establiment passat, d’un via antica o d’un lòc enigmatic mençonat dens los pergamins vielhs. Sus aqueth punt, per exemple, ric es lo territòri de la bastida de Sent Justin qui, en mei deu còr actuau deu vilatge, compren tanben las parròpias un chic oblidadas de Dosavièla, de Sent Martin de Noèt e d’Argelosa (de ne pas con⸱hóner dab la petita comuna d’Argelosa en Grana Lana). Capvath las tèrras tanhentas d’ua bastida, qu’es frequent, en mei deus noms abituaus de seuvas, bòscs, pradas, camps, peirèiras o molins, noms de poblants originaris d’autes parçans occitans o arribats de mei luenh. Que son quauques claus per compréner l’istòria e de har víver lo patrimòni nòste, estossi immateriau.
Se vagatz o se coneishetz personas interessadas, ne manquitz donc pas aquestes rendetz-vos patrimoniaus e lingüistics.